NOTICIES

                            BIBLIOPATI

Aquest curs estem de sort,  la Bruixa Laia ens ha portat un carro ple de llibres i revistes i diu que tots els divendres el treurà al pati per a que poguem mirar i remirar tot el que ens vingui de gust...

*********************************************************************************

BCNegra ja és aquí

Avui comença la 16na Trobada de Novel·la Negra de Barcelona. 
Si voleu conèixer tots els detalls i el programa d'activitats, pitgeu damunt del cartell.

Extret del bel blog de l'organització: 

Del 28 de gener al 6 de febrer BCNegra reunirà 80 autors i oferirà més de 30 activitats en llibreries, cinemes i teatres de la ciutat.

BCNegra arriba a l’onzena edició amb una estrella convidada: l’escriptora nord-americana Donna Leon, que rebrà el premi Pepe Carvalho. Amb França com a país convidat i el Conservatori del Liceu com a seu central, el certamen barrejarà la literatura amb altres arts com la fotografia, el cinema, la ràdio i també el teatre.
A BCNegra participaran 2 icones de la novel·la negra francesa: Michel Bussi i Bernard Minier. El periodisme d’investigació també hi tindrà un paper protagonista: s’homenatjarà el periodista Xavier Vinader en una taula rodona moderada per l’exdiputat David Fernàndez, i també hi haurà moments per recordar l’escriptor Rafael Chirbes. Una altra cita imperdible del certamen serà el lliurament del premi Pepe Carvalho a Donna Leon, al Saló de Cent de l’Ajuntament.

6a edició del festival FLIC, a Barcelona

El proper cap de setmana, 30 i 31 de gener, no us perdeu el sisè Festival de Literatures i Arts Infantils i Juvenils. Es celebra a dos espais privilegiats, al CCCB i al MACBA

La il·lustradora Isol, present al festival

En pareules dels organitzadors:

El Flic és un festival d’experiències i creació literària que convida a les famílies a gaudir de la literatura i les arts, apostant per la innovació i l’experimentació en els formats culturals. El Flic promou la creació al nostre país i apropa iniciatives internacionals a les nostres terres a través del crossing art literari i posa especial atenció en incentivar l’acció literària en espais poc habituals, així com en fer-la arribar a públics amb risc d’exclusió social. El Flic, que es celebra a diverses ciutats de forma itinerant, té un programa per a les escoles i una trobada professional.

La Roser Ros, a Peu-i-toc

           CHARLES PERRAULT

      

 El passat dimarts 12 de gener es va celebrar el 388 aniversari del naixement de l’escriptor parisenc Charles Perrault, autor i recopilador dels contes que tot nen ha llegit al llarg de la seva infantesa, com La Ventafocs o La bella dorment , fent que no fossin  tant cruels com les versions orals de l'època

Va néixer a Paris, un 12 de Gener de  l’any 1628, dintre d’una família burgesa. Va estudiar dret i va treballar com a funcionari al servei del govern.

 però el que volem és  proposar-vos fer un viatge per una història que al llarg dels anys ha fet de model de socialització, sobretot, a les nenes, qui escoltaven atentament els ensenyaments de la cultura del contes.

Segur que el sol fet de sentir el nom dels personatges, no us farà tenir cap dubte de la història a la que ens referim: una nena, una àvia, i un llop. Efectivament, es tracta del conte de la

                   Caputxeta Vermella


Aquí us deixem aquest recull que, navegant, navegant hem trobat i hem trobat que és força interesant!!

LA CAPUTXETA VERMELLA AL LLARG DELS ANYS

Aquest conte conegut per tothom ha viatjat fins a nosaltres sense gaires canvis, després de més de tres segles de la seva existència. Tot i que s’han anat fent diferents versions del conte original, si anessim a qualsevol llibreria a comprar-lo, majoritariament trobariem les versions de Perrault o Grimm, i si demanessim a la canalla que ens l'expliquès, segurament també coincidirien amb aquestes dues versions.

Però, la pregunta que us vull formular és si cal mantenir en el nostre calaix de contes vius, un que contingui uns dogmes sexistes, o hauriem d’adaptar-los a una societat més actual i en la que es destaquin altres valors? i per què no, més coeducatiu.

Per iniciar aquesta reflexió us explicaré la història del conte i les seves versions, i finalment cadascú i cadascuna podrà reflexionar i contestar a la pregunta inicial.

Tot i que podem trobar diferents assaigs crítics sobre els contes populars i, en particular, sobre el de la "Caputxeta Vermella", un dels més interessants que podem llegir és "Com es llegeix un conte popular", de Valentina Pisanty. D'aquesta obra s'alimenta la informació que us facilitaré.


Aquest conte que ens ha arribat fins els nostres dies, forma part de tradició oral dels camperols francesos. Segons Robert Darnton, el final catastrófic de la protagonista inicialment no volia donar cap tipus d'ensenyament moral, com fan les faules. La Caputxeta no va fer res per ser devorada pel llop, no va desobeir a la mare, sinò que va anar directament a la boca del llop, o sigui a la mort. 

Versió inicial de la tradició oral de la Caputxeta Vermella

Hi havia una vegada una nena a la qual la seva mare li va dir que portés pa i llet a la seva àvia. Mentre la nena caminava pel bosc, un llop se li va acostar i li va preguntar on es dirigia.
- A la casa de la meva àvia, li va contestar.
- Quin camí vas a prendre, el camí de les punxes o el de les agulles?
- El camí de les agulles.
El llop va prendre el camí de les punxes i va arribar primer a la casa. Va matar a l'àvia, va posar la seva sang en una ampolla i va partir la seva carn en llesques sobre un plat. Després es va vestir amb la camisa de dormir de l'àvia i va esperar estirat al llit. La nena va tocar a la porta.
- Entra, filleta.
- Com estàs, àvia? Et portat pa i llet.
- Menja tu també, filleta. Hi ha carn i vi al rebost.
La petita nena va menjar així el que se li oferia, mentre ho feia, un gatet va dir:
- Porca! Has menjat la carn i has begut la sang de la teva àvia!
Després el llop li va dir:
- Treu-te la roba i fica't al llit amb mi.
- On poso el meu davantal?
- Llença'l al foc, mai més ho necessitaràs.
Cada vegada que es treia una peça (el cosset, la faldilla, els enagos i les mitges), la nena feia la mateixa pregunta, i cada vegada el llop li contestava:
- Tira'l al foc, mai més la necessitaràs.
Quan la nena es va ficar al llit, va preguntar:
- Àvia, per què estàs tan peluda?
- Per escalfar millor, filleta.
- Àvia, per què tens aquests espatlles tan grans?
- Per poder carregar millor la llenya, filleta.
- Àvia, per què tens aquestes ungles tan grans?
- Per gratar-me millor, filleta.
- Àvia, per què tens aquestes dents tan grans?
- Per menjar-te millor, filleta. I el llop se la va menjar. "
© Robert Darnton. "La gran matança de gats i altres episodis de la història de la cultura francesa". Ed Fons de Cultura Econòmica, Mèxic, 1987. Traduit per Cristina Pérez

La primera versió escrita de la que tenim constància és la de Perrault a l'any 1695, amb el títol “Les Histoires et contes du temps passé avec des moralités, ou Contes de ma Mère l’Oy”,on es troba aquest primer relat de "Le petit Chaperon Rouge".

En aquesta versió s'ha suprimit alguna de les escenes de la història original, per no resultar adeqüada a l'época, com quan el llop convida a la nena a menjar, sense que ella sapiguès que es tractava de les restes de la seva àvia. Desapareix la ferocitat de la història.

Aquest conte va tenir tant d'èxit que va traspassar les fronteres de França, formant part de la recopilació de contes que es llegia oralment i formava part de la Biblioteca blava. D'aquesta manera va arribar a altres indrets, on es va traduir, i es van afegir petites modificacions de la narració original. Robert Samber (1729) la va traduir a l'anglès, i va ser quan anomena a la nena amb el nom de Biddy i vesteix al llop amb el camisó de l'àvia i treu la frase final de lliçó moral. Més tard Tieck (1796), a la versió nordamericana, li dona un caire dramàtic, en introduir el personatge del caçador, que matarà al llop, però sense poder salvar la nena ni l'àvia.

Versió del conte de la Caputxeta Vermella de Perrault

 "Hi havia una vegada una nena, la més bonica que mai s'hagués vist, la seva mare estava embogida amb ella i la seva àvia molt més encara. Aquesta bona dona li havia manat fer una caputxeta vermella i li anava tan bé que tots li deien Caputxeta Vermella. Un dia la seva mare, havent cuinat unes coques, li va dir.
-Ves a veure com està la teva àvia, ja que em diuen que ha estat malalta; porta-li una coca i aquest pot de mantega. La Caputxeta Vermella va partir de seguida a veure la seva àvia que vivia en un altre poble. En passar pel bosc, es va trobar amb el llop, que va tenir moltes ganes de menjar-, però no es va atrevir perquè uns llenyataires caminaven per allí a prop. Ell li va preguntar a on anava. La pobre nena, que no sabia que era perillós aturar-se a parlar amb un llop, li va dir:-Vaig a veure la meva àvia, i li porto una coca i un pot de mantega que la meva mare li envia.-

Viu molt lluny? -Li va dir el llop.-

Oh, sí! -Va dir Caputxeta Vermella-, més enllà del molí que es veu allà lluny, a la primera caseta del poble.

-Doncs bé-va dir el llop-, jo també vull anar a veure-la; jo aniré per aquest camí, i tu per aquell, i veurem qui arriba primer.

El llop va partir corrent a tota velocitat pel camí que era més curt i la nena es va anar pel més llarg entretenint-se a agafar avellanes, a córrer darrera de les papallones i en fer rams amb les floretes que trobava.

Poc va trigar el llop en arribar a casa de l'àvia; colpeja: Toc, toc.

- Qui és?
-És la seva néta, Caputxeta Roja-va dir el llop, disfressant la veu-, li porto una coca i un pot de mantega que la meva mare li envia.

La càndida àvia, que era al llit perquè no se sentia bé, li va cridar:-Tira de la balda i el forrellat caurà. El llop va tirar de la balda, i la porta es va obrir. Es va abalançar sobre la bona dona i la va devorar en un tres i no res, ja que feia més de tres dies que no menjava. De seguida va tancar la porta i va anar a dormir al llit de l'àvia, esperant a la Caputxeta Vermella qui, una estona després, va arribar a colpejar la porta: Toc, toc.

- Qui és?

La Caputxeta Vermella, en sentir la veu ronca del llop, es va espantar, però creient que la seva àvia estava refredada, va contestar:-És la seva néta, la Caputxeta Vermella, li porto una coca i un pot de mantega que la meva mare li envia.

El llop li va cridar, suavitzant una mica la veu:-Tira de la balda i el forrellat caurà.

La Caputxeta Vermella va tirar de la balda i la porta es va obrir. Veient entrar, el llop li va dir, mentre s'amagava al llit sota la flassada:-Deixa la coca i el Pot de mantega a la lleixa i vine a dormir amb mi.La Caputxeta Vermella es despulla i es fica al llit i va quedar molt sorpresa en veure la forma de la seva àvia en camisa de dormir. Ella li va dir:-Àvia, quin braços més grans que tens!

-És per abraçar-te millor, filla meva.

-Àvia, quines cames tan grans té!

-És per córrer millor, filla meva.

Àvia, quines orelles tan grans té!

-És per sentir-te millor, filla meva.

-Àvia, quins ulls tan grans té!

-És per veure't millor, filla meva.

-Àvia, quines dents tan grans té!

- Per menjar-te millor!

I dient aquestes paraules, aquest llop dolent es va abalançar

sobre la Caputxeta Vermella i se la va menjar. "

 

Els germans Grimm (1812), dintre de la seva recopilació de contes que havien anat recollint de la tradició oral, Contes de nens i de la llar, van incloure"Rotkäppchen"- En aquesta nova versió van fer un nou final, incorporant un final feliç. També personifiquen el personantge de la nena, amb l'estereotip d'una dona passiva, que necessita de l'ajuda i auxili d'un home fort i valent, que en aquest cas era el caçador.
A la primera edició el conte no estava destinat a la infància, sinò a oferir fonts acadèmiques a tothom que estiguès interessat en les tradicions alemanes. 
Edgar Taylor va fer una adaptació del conte al públic infantil, amb molt d'èxit. I poc més tard, els germans Grimm adapten el conte per aquest públic (1825).

Els germans Grim , en edicions posteriors, van introduir un final molt més alternatiu i innovador, però poc conegut, ja que les versions editades no acostumen a incloure'l. En aquest nou final el llop és escarmentat per la Caputxetai la seva àvia, i acaba ofegat en una tina plena d'aigua. 
En aquest segon final, la Caputxeta i la seva àvia són dones hàbils, no un parell de nenes indefenses que necessiten ser rescatades. No obstant, sorprèn el fet quehagi desaparegut en les traduccions populars del conte.

Tant la versió de Perrault, com la dels germans Grimm trasmeten una determinada visió de la infància, com una edat fràgil i necessitada de la supervisió (i control) dels adults.

Aquestes versions inicials han tingut al llarg de la història diferents modificacions, entre les que cal recordar la versió feminista (1972), escrita per Meyerside Fairy Story Collective de Liverpool, en la que la nena i l'àvia es salven soles. Terzoli i Vaime, en la seva versió Il lupo buono (1974), descriu al personatge del llop com una víctima inocent. 
Tony Ross (1978) desculpabilitza la nena de la seva desobediència i transforma la violència del llop en convertir-lo en vegetarià.


Roald Dahl en Little Red Riding Hood and the Wolf canvia les frasses finals de la nena i ella es passeja pel bosc amb un vestit que s'ha fet utilitzant la pell del llop.

Algunes de les versions posteriors que s'han fet són:

 

Érase veintiuna veces Caperucita Roja. Una versió molt interessant. La podem trobar a la colecció “Libros para niños” de l'editorial Media Vaca, on es presenta una mostra de 21 il·lustriacions i històries diferents en relació a la Caputxeta Vermella de Perrault. Aquest llibre va nèixer d’un taller per il·lustradors/es al Museu Itabashi del Japó, l’any 2003. Allà es va demanar a les persones participants que desenvolupessin les seves il.lustracions i les seves històries de manera lliure, d’acord als seus propis interessos. Aquest projecte va donar com a resultat 21 històries sorprenents.

A la Caperucita Roja de l'Adolfo Serra, la narracció
està feta a base de il·lustracions, no hi trobem text,
és un llibre mut.

La Caputxeta Vermella de Marjolaine Leray d'Edicions Oceà Travesia (2009) és un llibre per llegir i mirar. La històriacomença en la contratapa i acaba a la tapa. La veu del narrador està substituïda per la il·lustració en dos únics colors: vermell i negre. 
En aquesta versió del conte de Perrault, la Caputxeta Vermella ha deixat de ser la innocent nena que confon al llop amb una bona persona i es deixa enganyar en el seu camí cap a casa de l'àvia. 
La història canvia radicalment quan la Caputxeta demostra no sentir-se intimidada pel llop. 
S'acosta a la seva enorme dentadura, aguanta els seus crits i observa detingudament tots els seus moviments.

Una altra versió novedosa la trobem a La nit de la visita, de Benoît Jacques, una altra recreació d'aquest clàssic en què l'àvia, la Abu, provoca amb la seva sordesa la desesperació del gran llop ferotge, qui intenta entrar a la casa fent-se passar per una interminable sèrie d'hilarants personatges ficticis. Definitivament, el punt de vista francès el segueix establint molt bé aquí.

Carmen Martín Gaite, en aquest llibre que us proposo, dona vida a la seva Caputxeta en Manhatan a qui anomena Sara Allen, una nena de deu anys que viu amb la seva família a Brooklyn i somia amb tenir llibertat per poder anar sola a Manhattan.

L'àvia de la nostra Caputxeta, a diferència de l'anciana que acaba a la panxa del llop, és una dona més revolucionària, ja que ha tingut vàries relacions de parella i és una ex-cantant de music-hall.
Aquesta nova proposta del conte aconseguirà sorprendre i divertir a més d'un lector/a. En la narració no hi ha ni llop, ni bosc: hi ha un home ambiciós, una nena innocent amb il·lusions i una jungla de ciment que es troba a Nova York.

Ara que us he parlat, encara que sigui per sobre, dels origens del conte de la Caputxeta Vermella i de la seva evolució al llarg dels anys, és hora que ens comencem a fer la següent pregunta: Quina importància tenen els contes dins del procès de socialització a la infància i a l'edat adulta? En el cas de la Caputxeta Vermella, s'observen estereotipats els atributs masculins i femenins als personatges de la nena, l'àvia, el llop i el caçador?

Les versions tradicionals del conté ens ofereixen una Caputxeta que visita l'àvia perquè és educada, i la saluda inicialment, tal com li diu la mare. El caçador és un heroi que rescata l’àvia i la caputxeta. El llop (al que se l'ha atorgat el rol masculí) resulta intel·ligent, astut i cruel. Pel contrari, la Caputxeta està descrita com una nena dolça, bonica, delicada, però incapaç d'adonar-se del que està passant, ni trobar una possible solució. L’àvia és una mica tonta, ja que es deixa enganyar.

Quina classe de mare és (la mare de la Caputxeta), que deixa que la seva filla marxi tota sola pel mig del bosc i les úniques instruccions són que no es desviï del camí, ni parli amb cap desconegut, en contes de donar-li recursos per poder resoldre els conflictes que planteja la pròpia existència? I quin tipus d'àvia té que no ès capaç de lluitar per ella i per la seva neta? Perquè jo recordo, i això és una anècdota, cóm la meva àvia Manuela, allà pels anys 70, quan uns homes van aturar el cotxe davant meu i volien que pugés, va començar a llençar pedres cridant des de l'altre part del camí fins que va aconseguir que aquelles persones marxessin i que jo, la seva néta, la recordés com una dona valenta i lluitadora.

Des de la narracció de qualsevol conte, fins a la seva il·lustració, el conte, juga un paper important en el procés de socialització i d'adquisició d'uns rols estereotipats pels lectors/es. Per aquest motiu cal reinventar-los proposant una altre visió que vagi més enllà dels contes de fades i princeses passives, que somien amb princeps blaus que acaben rescatan-les de les urpes de dracs, llops,... Cal dotar als personatges d'altres atributs, tant a les noies, com als nois, si volem començar a caminar fins a una societat més igualitària, perquè sinò els prejudicis sexistes es perpetuaran.

Hem de tenir present el llenguatge utilitzat, ja que amb ell es determina la nostra visió del mòn. Des de la coeducació es fa necessari reforçar la imatge de la dona amb capacitats i actituds, i no tan sols com a objecte sexual.

La Caputxeta Vermella de Roal Dalh

Contes en vers per a nens perversos

Estant un matí fent el babau

li va entrar una gana espantosa al Senyor Llop,

així que, per tirar-se alguna cosa al queixal,

se'n va anar corrents a casa de l'Àvia.

"Puc passar, Senyora?", Va preguntar.

la pobre anciana, en veure'l, es va espantar

pensant: "Aquest em menja d'una mossegada!"

I, és clar, no s'havia equivocat:

es va convertir l'Àvia en aliment

en menys temps del que aquí t'explico.

El pitjor és que era prima i tan ossuda

que al Llop no li va ser de gran ajuda:

"Segueixo tenint una fam aterridora ...

Hauré de menjar-me a l'altre persona! "

I, en no trobar cap a la nevera,

grunyir amb impaciència aquella fera:

"Esperaré assegut fins que torni

Caputxeta Vermella de la Selva! "

que aquí cridava el Bosc la feristela

creient-se al Brasil i no a Espanya.

I perquè no es veiés la seva feresa.

es va disfressar d'àvia amb prestesa,

es va donar laca en les ungles i en el pèl,

es va posar la gran faldilla grisa de vol,

sabates, barret, una jaqueta

i es va asseure tot esperant la néta.

Va arribar per fi Caputxeta al migdia

i va dir: "Com estàs, àvia meva?

Per cert, em impressionen les orelles! ".

"Per millor sentir-te, que les velles

som una mica sordes ". " Àvia,

quins ulls més grans que tens!. "És clar, filleta,

són les lentilles noves que m'ha posat

perquè pugui veure't en Senyor Ernest

l'oculista ", va dir l'animal

mirant-la amb gest angelical

mentre se li acudia que la noia

havia de saber-mil vegades més rica

que el ranxo precedent. Tot d'una,

Caputxeta va dir: Que imponent

abric de pell portes aquest hivern! ".

el Llop, estupefacte, va dir: "Una banya!

O no saps el conte o tu em menteixes:

Ara et toca parlar-me de les meves dents!

M'estàs prenent el pèl ...? Escolta, mocosa,

et menjaré ara mateix i a una altra cosa ".

Però ella es va asseure en un canapè

i es va treure un revòlver de la cotilla,

amb calma va apuntar bé al cap

i - pam - allà va caure la bona peça.

Al poc temps vaig veure a la Caputxeta

creuant pel Bosc ... ¡Pobreta!

Sabeu el que portava la infeliç?

Doncs ni més ni menys que un sobrepellís

que a mi em va semblar de pell d'un llop

que va estar un matí fent el babau.

I per finalitzar us deixem aqui un curt... una mica diferent!!

                                       HOSPITAL DE LLIBRES

Aquest curs la Bruixa Laia ens ha portat dues amigues seves: la Bruixa Maduixa i la Bruixa Coloraines, elles seran les infermeres del nostre nou hospital de llibres... de moment ja ens han "curat" uns quants!!!!

                                                BONA DIADA DE SANT JORDI

Com cada any, aprofitem l’arribada de la Diada de Sant Jordi per recomanar unes bones lectures, d’entre les novetats que s’han editat els darrers mesos. Són deu per a cada cicle. Desitdem que us faci servei.

Cicle Infantil

¡Que viene el lobo!
Cédric Ramadier. Lóguez

El Mensajero del rey
Jutta Bauer. Lóguez

Jo no he sigut
Oliver jeffers. Andana

Feliu, rei de les ovelles
Olivier Tallec. Animallibres

El gato de Matilda
Emily Gravertt. Picarona

El oro de la liebre
Martin Baltscheit. Lóguez

Lola i Peret Tooodo el día en el circo
Imapla
Océano Travesía

El oso cazamariposas
Susanna Isern. OQO

El álbum de Adela
Claude Ponti. Lata de sal

La selva d’en Miquelet
Joaquim Carbó. Baula

Cicle Inicial

L’odissea de sant Jordi
Gerard Quintana. Cruïlla

La muntanya de llibres més alta del món
Rocío Bonilla. Animallibres

El rei de la casa
Marta Altés. Blackie Books

Per qué la senyora M. es va tornar tan malcarada…
Sonja Bougaeva. Takatuka

La Lluna i l’habitació blava
Magdalena Guirao
Corimbo

Les tres princeses pàl·lides
María José Martin. Kalandraka

Erik el constructor de sueños
Kike Gómez. Bululú

Feliz feroz
El hematocrítico. Anaya

El señor Tigre se vuelve salvaje
Peter Brown
Océano Travesía

Si vols veure una balena
Julie Fogliano. Andana

Cicle Mitjà

El cas Go
Care Santos. Edebé

La botiga de mascotes extraordinàries
Rubèn Montañá. Barcanova

Polvo de roca
Nono Granero. A buen paso

No puedo dormir
Stein Erik Lunde. BFE

Tan petita i ja saps…
Maria-Mercè Marçal. Andana

Imagina
Aaron Becker. Kokoro

Un trocito de horizonte
Arturo Abad & Miguel Cerro
OQO

No hay nadie enfadado?
Toon Tellegen. Edelvives

Desde los ojos de Lucas
Juan Carlos Quezadas. A buen paso

La piscina
Ji Hyeon Lee. Barbara Fiore Editora

Cicle Superior

Catherine
Patrick Modiano. Blackie Books

Un amic excepcional
David Walliams. Montena

¡Al agua!
Txani Rodríguez. Saure

Els xiquets de la gorra
Enric Lluch. Bullent

Missió secreta al Museu d’Art
Amàlia Mora. Cruïlla

Jo que vaig dormir amb lleons
Laia Longan. Animallibres

Hachiko. El gos que esperaba
Lluis Prats. La Galera

Ara tornem, hem anar un momentet a l’Àfrica
Oliver Scherz. Cruïlla

Lindbergh. La increible aventura de un ratón volador
Torben Kuhlmann. Juventud

Brujarella
Iban Barrenetxea
Yhule

 

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL

Des del 1967, el 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.

Cada any, una secció nacional té l’oportunitat de ser la patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil i selecciona dos reconeguts autors del seu país, un escriptor i un il·lustrador, perquè elaborin el missatge adreçat a tots els infants, el cartell que es distribueix per tot el món i se’n promogui la celebració a les biblioteques, centres escolars, llibreries, etc.

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 2015
MOLTES CULTURES, UNA HISTÒRIA

"Parlem idiomes diferents i venim de diferents orígens, però compartim les mateixes històries"
Contes del món..., contes tradicionals
És la mateixa història per a tothom
En veus diferents
En colors diferents
No obstant això, segueix sent sempre...
Inici...
Argument...
I final...
És la mateixa història que tots coneixem i estimem
Que escoltem
En versions diferents i amb diferents veus
Però sempre és el mateix
Hi ha un heroi..., una princesa... i un dolent
Sense que importi la llengua o els seus noms,
Ni els seus rostres...
Sempre és el mateix
Inici,
Argument
I final
Sempre l'heroi..., la princesa i el dolent
Sense canvis a través dels segles
Ens fan companyia
Ens xiuxiuegen en els somnis
Ens bressolen per dormir
Les seves veus fa temps que van marxar
Però viuen per sempre en els nostres cors
Perquè ens uneixen en una terra de misteri i imaginació
Perquè que totes les diferents cultures es fonen en Una Història.

Escrit per: Marwa Al Aqroubi
Traducció: ClijCAT

BON NADAL A TOTHOM             I

                MOLT FELIÇ ANY NOU

20.11.14

Dia Universal del Nen / Día Universal del Niño: canción y poesía para celebrar este día

 Reivindiquem que cap nen passi gana, ni guerres, ni abusos de qualsevol tipus, ni pateixin violència, ni se'ls exploti, ni se'ls negui la salut i l'educació. Exigim que a cada nen i nena del món se li apliquin els seus drets i afegim: dret a somiar, a tenir esperança, a imaginar, a escoltar belles paraules, a rebre molt afecte, a jugar, a somriure, a viure i créixer en llibertat i tenir al seu voltant adults que defensin sempre que aquests drets es compleixin. A tots els nens i nenes els enviem un gran somriure, moltes besadetes i molts llibres. 

En aquest raconet ho volem celebrar amb poesia i cantan:

Canción de los Derechos del Niño

Azul, verde o rojo 
no importa el color 
ni el idioma, raza o religión. 

Da igual de donde vienes, 
da igual a donde vas. 

Si vives en el campo 
o en la gran ciudad 

Nacemos libres 
nacemos iguales 
tenemos derechos, 
universales. 

Nacemos libres 
nacemos iguales 
los mismos derechos, 
somos responsables. 

Derecho a la escuela, 
a la educación. 

Derecho a la salud, 
a la protección. 

Derecho a opinar 
y a participar, 
unos y otros 
con libertad 

Nacemos libres 
nacemos iguales 
tenemos derechos, 
universales. 

Nacemos libres 
nacemos iguales 
los mismos derechos, 
somos responsables. 

Libreeeesss 
Igualeeeess 
Derechoooosss universales 

Libreeeeess 
Igualeeeeess 

LIBREEEEEESSS...!!!

Biblioteques de Barcelona – “Ens agraden els lectors”

Campanya “Ens agraden els lectors”
Aquest curs, el servei de Biblioteques de Barcelona va encetar una divertida campanya basada en la presentació d’uns llibres imaginaris que pretenen fomentar el bon ús de les biblioteques.
La campanya es diu “Ens agraden els lectors” i consisteix en el llançament d’una col·lecció de llibres ficticis, amb titulars simpàtics i il·lustracions coloristes, que busquen captar l’atenció dels usuaris i fer-los reflexionar tot recordant-los la normativa de manera propera i fugint de paternalismes.
Segons informa el mateix Servei de Biblioteques, la campanya està vertebrada a partir de quatre eixos, i incideix en els temes de mantenir una actitud correcta, no fer malbé els llibres, retornar els documents a temps i deixar els llibres en els llocs assignats.

Biblioteca sense llei. Cal mantenir una actitud correcta a la biblioteca i evitar sorolls, olors penetrants i comportaments o activitats que puguin interferir en el bon funcionament dels serveis o molestar els altres usuaris. Els telèfons mòbils i altres dispositius sonors han d’estar en silenci.

L’abominable devorallibres. No subratllis, taquis, facis malbé ni anotis els llibres. Cal tenir cura dels materials i els documents que s’utilitzen a la biblioteca i dels que es deixen en préstec.


El llibre segrestat. Retorna els llibres sempre a temps. És fonamental la devolució dels documents que es deixen en préstec en el termini establert. Algú els pot estar esperant. El termini de préstec és de 30 dies naturals per a tota mena de materials. Els documents prestats es poden renovar fins a un màxim de tres vegades sempre que no estiguin reservats i no hagi expirat el termini de retorn.
La recerca desesperada del llibre perdut. En acabar la consulta deixa els llibres als llocs assignats (carretons, taules). Un llibre desendreçat és un llibre perdut. Només les enciclopèdies, les revistes i els diaris s’han de retornar a les prestatgeries.
Aquesta informació la podeu seguir al web de Biblioteques de Barcelona: 

http://w110.bcn.cat/portal/site/Biblioteques

El vídeo que es pot veure a les biblioteques:

UN RECORD D'UN GRAN GUITARRISTA

_____________________________

   «No es veu bé més que amb el cor;

allò essencial és invisible per als ulls»

Aquest any l'obra més coneguda de l'escriptor Antoine de 

Saint-Exupéry, El petit príncep, acompleix 70 anys. Tot un 

clàssic escrit com un conte infantil però que tracta temes 

molt profunds, com l'amor, la solitud, l'amistat o la pèrdua.

El Petit Príncep és l’obra més coneguda de l’escriptor i 

aviador francès Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944). Va

 ser publicada l’abril de 1943, en anglès i francès, per 

l’editorial nord-americana Reynal & Hitchcock. L’editorial 

francesa Éditions Gallimard va imprimir l’obra el 1946 

després de l’alliberament de França.



US VE DE GUST LLEGIR UN TROSSET?, aquí us en poso un: 




Hola, bon dia -digué la guineu.

- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.

- Sóc una guineu -digué la guineu.

- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…

- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.

- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.

Però després d'’una reflexió, afegí:

- Què vol dir “domesticar”?

- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.

- Crear lligams?

- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’'altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l'’un de l'’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.

(…)

-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s'’assemblen i tots els homes s'’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus em faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n'’és de trist això. Però els teus cabells són color d'’or. Serà meravellós quan m’'hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M'’agradarà la remor del vent entre el blat…

La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:

- Si em vols fer el favor… domestica'’m! -digué.

- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.

- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les botigues. Però com que de botigues d'’amics no n'’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica'’m.

- Què s'’ha de fer? -digué el petit príncep.

- S'’ha de ser molt pacient. Primer t'’aseuràs una mica lluny de mi, sobre l'’herba. Jo et miraré de cua d'’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…

El petit príncep va tornar l'’endemà.

- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si vens, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si vens a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…

És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:

- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.

- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…

- És clar que sí -digué la guineu.

- Però et tocarà de plorar!

- I força -digué la guineu.

- Així no hi has guanyat res!

- Si que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.

(…)

- Adéu -digué.

- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.

- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.

Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep.

_____________________________

NOUS AMICS

Us els presento, ells son:

LA TINTINA

                                                    


                          EN CLAUDI

                                                                                                  EN TINTIN

Son els nous amics de la nostra estimada Bruixa Laia, els ha acompanyat a la biblioteca la Montse, monitora del menjador. Ells ens acompanyaran en el pròxim curs i molt ens sembla que tenen un munt d'històries per explicar-nos...

GRÀCIES MONTSE!!!

_____________________________

 BONA DIADA DE SANT JORDI

EL PROPER DIMARTS:  SANT JORDI !

A l'escola, com cada any farem teatre, cineforum, conta.contes.... i la paradeta de llibres... animeu.vos i veniu a fer una ullada

______________________

MÉLIÈS   Del 5 d’abril al 24 de juny

L’Obra Social ”la Caixa” presenta un homenatge a qui ha estat anomenat el primer mag del cinema, Georges Méliès. La mostra fa un repàs a la diversitat de la seva obra i al valor que ha tingut en l’evolució de la història del cinema, un valor que recentment ha tornat a sortir a la llum gràcies al film en 3D de Martin Scorsese Hugo(2011). D’on ve Méliès? Com va forjar el seu extraordinari univers? Quines van ser les seves fonts d’inspiració?

___________________________________________________

JOANA RASPALL

Aquest any 2013, Joana Raspall fa 100 anys.

Joana Raspall és una escriptora i bibliotecària catalana.  L'any 1932 va fer una campanya per demanar una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on resideix des d'aleshores.  Durant la Guerra Civil treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. I ha escrit molts poemes.

 

LA REL La rel de l'arbre no sap que jo li estimo les branques perquè fan ombra l'estiu i l'hivern, al foc, escalfen; perquè puc collir-hi flors i quan té fruita, menjar-ne. I no li prenc res de franc! Que quan està assedegada i els núvols passen de llarg, sóc l'amic que li dóna aigua. (De Versos amics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998).

__________________________________________

AGRAÏMENT

Avui era el primer dia de les jornades de portes obertes. Molts pares i mares han vingut a visitar-nos. Sempre es fa especial el dia que veiem aquelles mirades que es posen quan entreu per primer cop a la nostra biblioteca.

Però avui... avui ens han fet un gran regal, avui una mare ens ha dit:

  "ÉS COM SI ENTRESSIS DINS D'UN CONTE!!!..."

Ha estat un gran regal!

Gracies de part de tots.

___________________________________________________

EN BLAI

En Blai.


En Blai, contacontes de professió, és també pare de l'Aitana del grup dels Elefants de P3; però, com us ho podem dir?...a part de tot això és... és, ni més ni menys, que un altre petit tresor que hem tingut la gran sort de poder tenir a la Biblioteca.

Té el gust, la senzillesa, la humiltat, el somriure i el poder de, amb quatre gestos captar tooota la nostra atenció, fer-nos riure i d'entrar de ple dins d'el món de màgia i fantasia pel qual ens convida a participar...


Des d'aqui, Blai, gràcies i fins aviat!!!!

___________________________________________________

LA COSA PERDIDA. CURTMETRATGE

Benvinguts de nou al nostre blog 


Abans de començar us volem desitjar un molt bon any a tots/es d'una manera un xic especial...



ens agradaria començar aquest any compartint amb tots vosaltres una petita joia...



ESPEREM QUE US PORTI UN PETIT GRAN MOMENT

___________________________________________________

RECORDS

Nois i noies, l'Artur us envia records i, si a algú li ve de gust mirar el que ha penjat al seu blog, aqui us posem l'enllaç

http://arturlaperla.blogspot.com.es/

___________________________________________________

REEMPRENEM

Pares, mares, nens, nenes, avis, avies...

Vet aquí que una vegada hi havia una
bruixeta que es deia Laia i vivia al bellmig de la biblioteca d’una petita
escola, envoltada de mil i una
històries boniques i uns quants ninos de peluix....

Però sabeu una cosa? tot i que la petita bruixeta Laia estava
encantada, havia passat un estiu molt trist... li mancava...  què sabeu que va ser?....

Ni mes ni menys que tooooots els nens i
nenes!!!

Així que, si us sembla:

                REPRENEM....

___________________________________________________

APROFITEU I GAUDIU DE LA BIBLIOTECA!

Us recordem que podeu venir dimarts, dimecres i dijous després de classes (17 a 18h) a explicar contes als vostres fills, mirar llibres il.lustrats i llegir amb ells. Els nens i nenes de cicle mitja i superior poden venir sols a fer deures, mirar llibres, buscar informació. Per fer-ho de manera controlada, trobaran una fulla fora de la biblioteca on poden apuntar-se (cada dia hi ha 10 llocs disponibles).



Aprofiteu i gaudiu de la biblioteca!



PD: Compartim una foto de l'Ana i la seva mare!

___________________________________________________

DESPRÉS DE CLASSES, ELS ESPEREM!

La bruixa Laia us dóna la benvinguda al blog. Recordeu que la biblioteca romandrà oberta després de les classes (17 a 18 hrs); dimarts, dimecres i dijous. Aprofiteu aquest temps per buscar informació, contar i llegir contes o fer deures.

Fins aviat!

___________________________________________________

EL VIATGE A LA XINA DE LA BRUIXA LAIA

Hola!                                            

Aquest any tenim tantes coses per dir-vos... Hem començat la biblioteca fa temps, però fins ara no us havíem pogut explicar res, doncs no us preocupeu, que avui us posarem al dia.

Primer de tot, com vosaltres sabeu, la bruixa Laia ha tornat de la Xina amb una aventura increïble; l’ havien segrestat uns homes que volien tenir-la tancada per explicar contes als nens i nenes en una muntanya molt llunyana, però ella volia tornar amb vosaltres. Afortunadament, un drac xinès l’ ha ajudat i ha pogut tornar!

Però no amb les mans buides, sinó plenes de llibres i revistes!

Llavors, el drac vermell de la Xina ha portat unes histories molt divertides de dracs bons, com ell. Així, hem conegut a Paf el drac màgic, a Júkiti-Túkiti-Tá, al drac de Banyoles i altres més.

Mentrestant, a cicle inicial hem conegut la historia del Chen i El pinzell màgic, al temps que fèiem cal•ligrafia xinesa, els nombres per ser exactes.

Finalment, els més grans hem mirat un àlbum il•lustrat meravellós! “L’enemic” que ens parla de la guerra i de la pau, de posar-nos a la pell dels altres; així doncs, hem estat pensant i parlant del que ens ha agradat i del final que aquesta història hagués pogut tenir...

Fins aviat!